PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ I AJUNTAMENT
La plaça de la Constitució configura la part de ponent del carrer Major, on arriba la carretera principal del poble, que el comunica amb Palma, Campanet i Inca. Des de fa pocs anys, la plaça apareix centralitzada per una font o brollador amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia, que evoca el nom del poble.
A la part nord de la plaça s’hi situa l’edifici de la casa consistorial o Ajuntament, també anomenada la Sala. És un edifici regionalista, inaugurat l’any 1952. Presenta tres plantes d’alçat, segons l’estructura dels casals típics mallorquins. El portal és de llinda, amb unes senzilles motllures com a capitells, situat a la part dreta de la façana, mentre que a l’esquerra s’hi obren dues finestres.
El primer pis, a manera de planta noble, mostra un balcó corregut, amb tres finestres balconeres, de les quals la central presenta una decoració neobarroca, amb frontó corb coronat per l’escut de Búger. La tercera planta acull el porxo, amb pilarets poligonals. Al lateral de ponent, s’hi obre un portal de llinda i un altre portal, d’arc rodó, mentre que els altres pisos tenen dues finestres cadascun.
L’interior de la casa consistorial, a més de comptar amb les oficines i despatxos corresponents, acull un petit vestíbul on destaca el capitell, de tradició gótica, procedent de l’antiga creu deis Pous o de Can Monavi. El primer pis conté la sala de sessions del consistori, amb mostres de diversa producció pictórica i amb el piánol de les finques del municipi de 1861. La tercera planta és ocupada per l’Arxiu Municipal.
Potser l’actual plaça de la Constituciósigui la mateixa plaça que surt documentada l’any 1598, quan el mostassaf’ cobrá tres lliures “per adobar el rotlo del lledoner de la plaça de Búger” (Rosselló-López, 1982: 186). L’Arxiduc, cap a 1880, l’esmenta breument: “Ens trobam així a la plaça de la Constitució o plaça Major, de sól pedregós i lleugerament en costa.”
ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT PERE
La primera església de Búger començ a edificar-se l’any 1563. 
El 14 de febrer d’aquell any, el vicari general Joan Pau Varo en nom del bisbe de Mallorca donava llicéncia perqué al lloc de Búger s’hi pogués construir església, ja que no n’hi havia de própia, i els bugerrons s’havien de servir de l’església parroquial de Sant Miquel de Campanet, a la qual estaven adscrits, o també de la de Sant Antoni de sa Fobia.1 Fins aleshores moltes persones impedides o d’edat avançada no podien seguir els oficis religiosos i d’altres morien sense sagraments davant la impossibilitat de traslladar-se a la parróquia de Campanet. Les obres acabaren l’any 1576. Aquest primer temple era un edifici de petites dimensions, fet amb pedra de Muro i ja estava dedicat a sant Pere. El 1569 l’església queda constituida en vicaria in capite, amb pica baptismal i cementen o fossar.L’any 1599, a la visita pastoral del bisbe Vich i Manrique, noms s’esmenten I’altar major, i els de sant Jordi i de la Verge Maria del Roser (Diari de Buja, març de 1984, pág. 6). L’any 1634 consten únicament els mateixos elements i la sagristia. El 1646 es relacionen els altars de sant Sebastui i del Beat Salvador d’Horta, i també el fossar.
El temple actual es bastí entre els anys 1694 i 1718, impulsat pel vicari Vicenç Payeres Estrany. L´església antita havia quedat petita i, a més amenaçava ruïna. A les obres del nou temple, hi participaren tots els veïns de Búger, que havien obtingut permís del Bisbe per treballar els diumenges i festius.
1- Descripció exterior
La façana del temple s’aixeca davant una carrera elevada sobre el carrer Major amb una escala de nou graons, tancada per una balustrada amb bolles ornamentais. El mur de la façana és desornamentat, amb el portal major amb un arc lleugerament apuntat coronat per una creueta de relleu senzili. Els brancais mostren unes senzilles pilastres estriades, amb capitelis de tradició jónica. El timpa acull un relleu amb la iara papal, símbol de sant Pere, titular del temple; un motiu floral ornamental apareix a cada costat. La porta és de fusta de pi i apareix clavetejada amb els detalis d’unes estrelletes de llautó. Més amunt del portal, hi ha un rosetó circular amb motilura helicoidal. A l’angle superior de la dreta, apareix un rellotge de forma quadrada. El coronament de la façana és pla, amb una línia de cornisa que en destaca.
A la dreta de la façana, sobresurt la torre campanar, que es mostra en la part inferior embeguda en el parament i té, a més dos cossos superiors, de secció quadrada; el primer, petit, acaba en una línia d’imposta i deixa pas al segon cos, que conté dos arcs apuntats per costat. El coronament és un bloc piramidal coronat pels símbols de sant Pere, de ferro.
2- Descripció interior
L´interior del temple mostra una nau dividida en cinc trams, amb la coberta de volta de canó i cins capelles a cada lateral, aquestes amb entrada d' arc rodó. L´alçat de la nau presenta pilastres motllurades entre les capelles, amb capitel corinti. entre la part superior de les pilastres i l´arrencada de la volta, una cornisa motllurada recorre tot el perímetre del temple. Unes curioses obertures circulars, a manera de claraboies, s´obren damunt l´arc de les capelles. A l´arc toral, que separa la nau del presbiteri, un escut amb la tiara de sant Pere marca la data de realització del presbiteri, l´any 1696, molt propera a l´any d´inici del temple, el 1694; la cartel·la barroca que emmarca l´emblema presenta la inscripció "Ex eleemosynis piorum", que indica que el temple s´aixecà amb almoines populars.
CREUS DE TERME DEL CARRER MAJOR
Búger conserva cinc creus de terme, normalment situades a l’entrada o sortida dels camins principals. La processó del Dijous Sant recorria totes aquestes creus.
El carrer Major de Búger conserva dues creus de terme. Ambdues estan mancades de pilar o fust i se situen dins el corresponent nínxol obert en la paret. Segons testimoni de l’Arxiduc, cap a 1880, les creus estaven completes: “A prop de l’església, a l’ample carrer Major, destaca la presència de dues noves creus de pedra sobre base esfèrica.”
Segons l’ordre del nostre itinerari, primer ens compareix, a l’esquerra, la creu del Sant Crist o de Can Perico. A continuació, peró a la dreta del carrer, trobam la creu de la Mare de Déu o de Cas Mestre.
1- Creu del Sant Crist o de Can Perico
Se situa al c/ Major, núm. 11, dins un nínxol en el mur exterior de la casa, dita Can Perico o Can Perico Beia, de tal manera que no es pot veure el revers de la creu; només conserva el tambor i la creu propiament dita, sense base ni pilar de sosteniment. És d’estil barroc, i pot datar de la segona meitat del segle XVII o de principis del segle XVIII. El capitell o tambor és de secció octogonal, amb vuit figures dins fornícules, molt deteriorades i decorades amb veneres i separades per columnes helicodals-estriades, amb abundant decoració de fulles d’acant a les comises inferior i superior; les figures més o menys identificables i no ocultes pel mur són: sant Pere, sant Joan Baptista, sant Josep o sant Cristòfol, un sant amb hábit, i sant Pau. La creu és llatina, de braços rectes amb terminacions en rosetes florals i decoració vegetal entre els braços, decoració cordada a les arestes; una gran part del braç longitudinal sembla haver estat restaurada. La iconografia de la creu mostra en l’anvers el relleu d’un Crist encreuat, amb les carnes mutilades, mentre que el revers es troba ocult pel mur. Antigament les processons es reunien davant aquesta creu (descripció bàsicament extreta de Villalonga-Martínez, fitxa catalogrfica núm. 28).
2- Creu de la Mare de Déu del Roser o de Cas Mestre
Se situa al c/ Major, núm. 20, dins un nínxol en el mur exterior de la casa, de tal manera que no es pot veure l’anvers de la creu; només conserva el tambor i la creu pròpiament dita, sense base ni pilar de sosteniment. És d’estil barroc, i pot datar del segle XVII. El capitell o tambor és de secció octogonal, amb quatre figures i quatre escuts molt deteriorats; una figura podria esser sant Pere i un dels escuts té uns peixos a la part inferior; tot apareix rematat per una cupuleta. La creu és llatina, de braços rectes amb terminacions en medallons estreilats decoració vegetal entre els braços. La iconografia de la creu mostra el relleu d’una Immaculada sobre la mitja lluna i una flor, mentre que els medallons presenten un colom (dalt) i decoracions estrellades i lobulades als altres (descripció básicament extreta de VillalongaMartínez, fitxa catalogrfica núm. 27).